Aquell dia no va sortir el sol, els núvols s'aixecaven amenaçadors per sobre dels nostres caps amb molt mala pinta. Feia pocs dies que el temporal havia fet estralls per tota Catalunya i hom comentava que fins i tot se n'havia vist algun tornado prop de les costes de Castelldefels. Aquesta circumstància no ens va estamordir i la tripulació d'A Tota Vela va treure coratge per aixecar amarres a les 15:30 envoltats pel típic mar d'arbres amb què ens delecta el paisatge del nostre Vallès Oriental.
En Miquel (valerós mariner que no hem de confondre amb aquell altre personatge que es diu del Fai) ens va portar uns bons cafès abans de sortir ja que havíem de fer un camí molt llarg i el clima no era gaire afavoridor.
Del record d'altres viatges que havíem fet durant aquest any i de la rebuda tant acollidora de les gents de les ciutats on vam atracar la nostra embarcació, vam agafar el coratge suficient com per afrontar aquest que teníem per davant amb optimisme.
Aquesta vegada va tripular la nau en Paulí, un mariner amb molta experiència pels indòmits mars de l'Atlàntic.
A mig camí vam haver de parar la nostra marxa per fer tasques de manteniment. Els encarregats de realitzar aquesta difícil maniobra van ser tres persones escollides per les seves característiques inusuals en la resta dels éssers humans. En Maurici acostuma a portar un bon ritme de treball en tot allò que fa i en Miquel sempre dóna un toc d'harmonia a la feina. Però aquestes tasques no haurien estat possibles sense la mà ferma i decidida d'en Paulí, fent que aquestes fossin unes tasques molt ben coordinades:
La resta de la tripulació (en Quim Bigas i en Tino Barba) netejaven la nau per dintre com es pot comprovar clarament a les fotografies. Bé, no se sap del cert si estaven treballant o somniant amb els múltiples viatges realitzats creuant mars i oceans de tots els confins de Catalunya i altres indrets a la recerca d'aventures o d'alguna que altra havanera...?!
Amb tot, vam continuar la nostra marxa pel riu.
Ens va alegrar molt el fet que les últimes pluges havien augmentat el cabdal d'aigua, això ens va possibilitar la navegació Llobregat amunt fins travessar el Cadí.
Atracar a Baltarga no va ser fàcil, no era un típic poble costener amb llocs habilitats per a embarcacions com la nostra. Tot i així vam poder desembarcar i comprovar la bellesa d'aquest indret.
