El llop
de mar
Amb setanta anys a l'esquena
la pipa sempre a flor de llavi
contemplant la nit serena
vora la mar s'hi passeja un avi.
Tota la vida gronxat per les ones
amb son bastó caminant a l'atzar
contemplant la nit serena
es passeja un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana
inflaven les veles d'un vell bergantí
jove i aferrat al pal de messana
cridava ben fort, el mar és per mi!
Ara que ja és vell, i al vespre no marxa
ja no va a la pesca, ja no té companys
només va a passeig i enyora la xarxa
camina feixuc, pel pes de tants anys.
El meu avi
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella
eren nascuts a Palafrugell.
Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar
Visca Catalunya, Visca el "Català" !
Arribaren temps de guerra
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons
i els mariners de Calella
i el meu avi en mig de tots
varen morir a coberta
varen a morir al peu del canó.
Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:
apa nois que es tard!
Però els valents de bordo
no varen tornar, no varen tornar
tingueren la culpa els americans.
Havanera
d'amor
Una nit plena de vida
la història d'amor
s'escrivia
sobre la sorra humida
i l'aroma del
canyaveral.
Eren dos joves poetes
ells sols parlaven
d'amor
al ritme suau
d'havanera
marcava el compàs
dels cors enamorats
Havanera d'amor
inspirada en ses
tendres paraules
musicades pel cuquí
corejades per la nit.
Havanera d'amor
ressonaven per totes
les platjes
Puerto Rico és illa
d'encant
és el port del cor
jove i amant
que navega incansable
lluny del Mediterrà.
Un dia ple de nit
fosca
volia esborrar de la
sorra
llepant en l'aigua
salada
el dolç record del
seu amor
Vida i mort es fonien
com lletra i so a la
cançó
i ell escrigué
aquestes notes
paraules de músic
prenyades d'amor
Havanera d'amor ...
Havanera
del Vallès
De terra endins la
tonada
ha nascut aquesta
havanera
no ens parlarà de la
platja
ni podrà ser pas
marinera.
El que del mar ens
allunya
la grandesa del nostre
terreny
som d'una bella
comarca
som d'aquesta plana
que es diu "El Vallès".
Tot cantant una
havanera sols volem demostrar
que tot aquell que
canta ja sigui a muntanya o a prop de la mar
és que sent dintre de
l'ànima tot l'orgull del Català:
si ens uneix la
sardana també una havanera ens pot agermanar.
Tant al pla com a
muntanya
mariners o gent de la
terra
treballadors
incansables
que la pau és llur
crit de guerra.
Nostra Catalunya
aimada
dins el cor la portem
tot cantant
som Catalans de
muntanya
ho som a la plana i
també a la mar.
Tot cantant...
La bella
Lola
Cuando en la playa la bella Lola,
su larga cola luciendo va,
los marineros se vuelven locos,
y hasta el piloto pierde el compás.
Ay qué placer sentía yo,
cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó
pero despues se acercó a mi
me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir.
Después de un año de no ver tierra
porque la guerra me lo impidió
me fui al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazón
Ay qué placer ...
La cubanita lloraba triste
al verse sola y en alta mar
y el marinero la consolaba
no llores Lola no te has de ahogar.
Ay qué placer ...
La caña
dulce
Estando yo una mañana
triste y llorosa
mirando al mar
me encontré con una
mulata
que me mostraba su
delantal,
me encontré con una
mulata
que me mostraba su
delantal.
Yo la miraba, yo la
miraba y me sonreía
y al mismo tiempo, y
al mismo tiempo yo le decía:
"sal mulatita,
salte del mar,
que a mí me gusta que
a mí me encanta
que a mí me gusta tu
delantal,
que a mí me gusta que
a mí me encanta
que a mí me gusta tu
delantal".
Sus ojos eran azules
como las olas del mar
de amor
y su citurita curvada
como la caña del
pescador,
y su citurita curvada
como la caña del
pescador,
Quiéreme niña,
quiéreme niña, quiéreme siempre,
quiéreme tanto,
quiéreme tanto como te quiero,
y a cambio de eso yo
te daré
la caña dulce, la
dulce caña,
la caña dulce y el
buen café,
la caña dulce, la
dulce caña,
la caña dulce y el
buen café,
... y el buen café.
La Gavina
Oh! gavina voladora
que volteges sobre el
mar.
i al pas del vent mar
enfora
vas volant fins
arribar
a la platja assolellada
platja de dolços
records
on dia i nit hi fa
estada
la nina dels meus
amors.
Quan la vegis sola
prop la quieta onada
don-li la besada
que li envio més
fervent.
Digues-li que sento
dolça melangia
i que en ella hi penso
en tot moment.
Oh! si igual que tu
gavina
el mar pogués
travessar
fins arribar a la
platja
on tant dolç és
recordar,
i veure la imatge
bruna
en un suau despertar
de la nina que entre
somnis
és tan grat
d'acariciar.
Quan la vegis ...
La
paloma
Cuando salí de la Habana válgame Dios
nadie supo mi partida, sino tu y yo.
Y una linda guachinanga que allá voló,
que se vino tras de mí que sí señor.
Si a tu ventana llega una paloma,
trátala con cariño que es mi persona.
Cuéntale tus amores bien de mi vida,
corónala de flores que es cosa mía.
¡Ay! Chinita que sí. ¡Ay! que dame tu amor,
¡Ay! que vente conmigo Chinita,
adonde vivo yo.
Tan lejos del amor tuyo no puedo estar
y de nuevo me dispongo a cruzar el mar.
Cubanita de mi vida quiero volver
y gozar eternamente de tu querer.
Palomita que avanzas entre las naves
cuéntale mis amores a quien tú sabes.
Dile que el mar de ausencia es un tormento
y que pensando en ella tan solo aliento.
¡Ay! Chinita que sí ...
Que sí, que sí, que no, que no,
que sí, que sí, que sí te quiero yo.
La
Rosa del Port
Ja arriben les
barques velles ja venen les traineres
ja vé la meva estimada Rosa del Port.
Avui és la festa del Carme la verge més marinera
i portarem a la barca roses d'amor
I si no vols venir
amb mi empordanesa del cor
pensa que lluny de la cala el mon s'acaba per tu i jo.
La Rosa del Port
quan surt a la mar
les blanques gavines la van voltejant.
Els braços alçats; Adéu criden tots
I jo que t'envio els petons... de dos en dos.
Quan tornin les
orenetes quan vingui la primavera
veurem damunt de la prada les flors de Maig.
I tu tan engrescadora, cantarina i riallera.
Vindràs per sempre estimada al meu costat.
Vine, retorna i tindrem flors de ginesta al torrent
amorosits a la cala, caient la tarda el sol ponent.
La Rosa del Port ...
Mare
vull ser pescador
A un poble de
pescadors
entre el mar i la
muntanya
una mare al seu fill
li inculcà que fora
frare.
A dalt d'un vell
monestir
un jove vestit de
frare
tot contemplant el
blau mar,
tot contemplant el
blau mar,
així a sa mare li
parla:
"Mare vull ser
pescador,
no m'ho privis, dolça
mare,
ja sé amb quanta
buidor
et deixà la mort del
pare.
Mare vull ser
pescador,
vull ser pescador i no
frare
que soc fill de
pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes
salades.
Mare vull fer-me a la
mar,
mare vull fer-me a la
mar
i que em besin les
onades".
A un poble de
pescadors
davant la verge del
Carme
prega una mare amb
fervor
veient la mar
arrissada.
Prega que torni el seu
fill
que marxà amb la mar
en calma
i mentre resa plorant
en aquell precís
instant
torna el fill i així
li parla:
"Mare vull ser
...
Mariner
de terra endins
Vaig conèixer un vell pastor que ses ovelles manava
cada jorn de sol a sol i amb la flauta acompanyat,
eixa tonada cantava, eixa tonada cantava:
Com serà el mar, serà blau i gran com diuen
serà veritat que de nit és com la plata?
Tothom que el veu, es queda ple d'enyorança
digue'm tu sol, que vens d'una altre contrada
has vist el mar? has vist el mar?
Tota la vida he viscut, aquí del pla a la Muntanya
i fer diners no he pogut per veure la costa llunyana
sé que hi ha un mediterrà que té l'encís de donzella
sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i venen al compàs de l'havanera
Però jo mai no he vist el mar...
Mi
madre fue una mulata
Mi madre fue una mulata,
y mi padre un federal,
yo teniente de una fragata,
que va y que viene para ultramar.
Cada vez que me veo, rodeado de mar,
cojo mi guitarra y me pongo a cantar,
pregunto a mis penas, quien pudiera hallar
el rostro divino, que un pobre marino, no pudo alcanzar.
Mil veces busqué la suerte sobre la olas del mar,
mil veces quise la suerte y no la pude encontrar.
No llores mi vida, no llores mi amor,
mira que tus lágrimas, me causan dolor.
Si lloras la ausencia del bien que te amó,
llora vida mía, llora vida mía, también lloro yo.
Negro
Abelardo
Negro Abelardo
era fino, altanero y gallardo como un bergantín,
Negro Abelardo,
sesteaba, mascaba tabaco y vivía feliz;
Negro Abelardo
siempre estaba tranquilo y risueño, dejándose amar....
trabajaba poquito y justito
negrito Abelardo no tenía dueño,
trabajaba poquito y justito
Abelardo negrito, Abelardo gentil.
Negro Abelardo....
...
Pero un día, negrito Abelardo,
llegó una negrita menuda y bonita;
la negrita menuda y bonita
al negrito Abelardo le hizo derretir.
Pobre Abelardo!
trabajar de sol a sol....
en la manigua por un poquito de amor....
pobre Abelardo....
trabajar y trabajar....
para que su negrita
descanse junto al palmar.
Ya no eres fino Negro Abelardo;
ya de tu barco, barco de siestas, no eres capitán....
Negro Abelardo es tu destino
ganar platita como un catalán....
Negro Abelardo....
Oreneta
gentil
Oreneta gentil que volant sempre vas
el meu amor diràs que tan sol no puc viure tranquil.
Digues-li que vingui aviat, que l'espero amb anhel,
i que si triga gaire trobarà sols un ninot de gel.
I que si triga gaire trobarà sols un ninot de gel.
Si vens nineta jo et portaré a la mar
amb la barqueta a passejar i veuràs,
quanta delícia, quanta il·lusió,
junts la barqueta, el mar, tu i jo.
Ai! què blanca i què salada
és l'escuma de la mar
però més blanca és ta pell clara
i més salat el teu mirar.
No t'oblido jo mai quan navego
sempre en tu sempre en tu estic pensant
no festegis com fan les onades
que tal com venen se'n van.
Quan
jo tenia pocs anys
Quan jo tenia pocs
anys
el pare em duia a la
barca
i em deia quan siguis
gran
no et fiïs mai de la
calma.
No et fiïs mai de la
calma
que és mare del
temporal.
Bufa mestral, bufa ben
fort
hissem la vela i anem
a port.
La mar semblava un
mirall,
la lluna plena
brillava,
la barca no feia un
pas,
i jo vogant m'hi
esforçava.
I jo vogant m'hi
esforçava,
la barca no feia un
pas.
Bufa mestral, bufa ben
fort
hissem la vela i anem
a port.
Quan a casa vaig
arribar
la mare encara en
plorava
i em deia ai! fillet
meu,
fes-me un petó i una
abraçada
fes-me un petó i una
abraçada
quan a casa vaig
arribar.
Bufa mestral, bufa ben
fort
hissem la vela i anem
a port.
Salió
de Jamaica
Salió de Jamaica,
rumbo a Nueva York,
un barco velero,
un barco velero cargado de ron.
En medio del mar
el barco se hundió
la culpa la tuvo
el señor capitán que se emborrachó.
No siento el barco
no siento el barco que se perdió....
siento el piloto
siento el piloto y la tripulación.
Pobres marinos,
pobres pedazos de corazón....
que la mar brava
que la mar brava se los tragó.
Señor capitán
déjeme subir
a izar la bandera
del palo más alto de su bergantín.
Torrevieja
Es Torrevieja un
espejo
donde Cuba se mira
y al verse suspira
y se siente feliz,
es donde se habla de
amores
entre bellas canciones
que traen de Cuba
su alma y sentir.
Entre las olas
tatuadas
vienen las habaneras
que son de La Habana
mensajes de amor,
es donde suaves
caricias
a través de la brisa
besa la playa
con una canción.
Ay! Torrevieja divina.
Ay! Con tu cielo sin
par.
Eres embrujo,
canto de amores
plácido ensueño
para el que busca
soñar junto al mar.
Vell
pescador
Vell pescador que
se’n va anar
a viure molt lluny del
seu mar.
sentat al sol d’un
vell carrer
cantava un vell vals
mariner.
Tenia barca, tenia
rems.
tenia molta força a
les mans,
per anar a pescar amb
il·lusió
i veure el sol sortir
a l’horitzó.
I tot de cop se li
acostà un infant.
Digues-me tu que hi
has estat:
com és aquell el teu
mar?
El mar és bo, el mar
és brau,
el mar és calma i és
temporal.
El mar és bo, el mar
és brau,
el mar és calma i és
temporal.
I si Déu vol, petit
infant,
un jorn hi tornaré,
petjant la pols d’un
vell camí,
sempre mirant a
l’est.
Mirant el blau on vaig
passar tants anys.
M’enyoraré o ploraré
o potser cantaré.
El mar és bo ...
