ATOTAVELA - Grupo de habaneras: Letras de canciones

El llop de mar

Amb setanta anys a l'esquena
la pipa sempre a flor de llavi
contemplant la nit serena
vora la mar s'hi passeja un avi.
Tota la vida gronxat per les ones
amb son bastó caminant a l'atzar
contemplant la nit serena
es passeja un llop de mar.

Quan el temporal i la tramuntana
inflaven les veles d'un vell bergantí
jove i aferrat al pal de messana
cridava ben fort, el mar és per mi!
Ara que ja és vell, i al vespre no marxa
ja no va a la pesca, ja no té companys
només va a passeig i enyora la xarxa
camina feixuc, pel pes de tants anys.

El meu avi

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella
eren nascuts a Palafrugell.

Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar
Visca Catalunya, Visca el "Català" !

Arribaren temps de guerra
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons
i els mariners de Calella
i el meu avi en mig de tots
varen morir a coberta
varen a morir al peu del canó.

Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:
apa nois que es tard!
Però els valents de bordo
no varen tornar, no varen tornar
tingueren la culpa els americans.

Havanera d'amor

Una nit plena de vida

la història d'amor s'escrivia

sobre la sorra humida

i l'aroma del canyaveral.

Eren dos joves poetes

ells sols parlaven d'amor

al ritme suau d'havanera

marcava el compàs dels cors enamorats

Havanera d'amor

inspirada en ses tendres paraules

musicades pel cuquí

corejades per la nit.

Havanera d'amor

ressonaven per totes les platjes

Puerto Rico és illa d'encant

és el port del cor jove i amant

que navega incansable

lluny del Mediterrà.

Un dia ple de nit fosca

volia esborrar de la sorra

llepant en l'aigua salada

el dolç record del seu amor

Vida i mort es fonien

com lletra i so a la cançó

i ell escrigué aquestes notes

paraules de músic prenyades d'amor

Havanera d'amor ...

Havanera del Vallès

De terra endins la tonada

ha nascut aquesta havanera

no ens parlarà de la platja

ni podrà ser pas marinera.

El que del mar ens allunya

la grandesa del nostre terreny

som d'una bella comarca

som d'aquesta plana que es diu "El Vallès".

Tot cantant una havanera sols volem demostrar

que tot aquell que canta ja sigui a muntanya o a prop de la mar

és que sent dintre de l'ànima tot l'orgull del Català:

si ens uneix la sardana també una havanera ens pot agermanar.

Tant al pla com a muntanya

mariners o gent de la terra

treballadors incansables

que la pau és llur crit de guerra.

Nostra Catalunya aimada

dins el cor la portem tot cantant

som Catalans de muntanya

ho som a la plana i també a la mar.

Tot cantant...

La bella Lola

Cuando en la playa la bella Lola,
su larga cola luciendo va,
los marineros se vuelven locos,
y hasta el piloto pierde el compás.
Ay qué placer sentía yo,
cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó
pero despues se acercó a mi
me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir.

Después de un año de no ver tierra
porque la guerra me lo impidió
me fui al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazón
Ay qué placer ...

La cubanita lloraba triste
al verse sola y en alta mar
y el marinero la consolaba
no llores Lola no te has de ahogar.
Ay qué placer ...

La caña dulce

Estando yo una mañana

triste y llorosa mirando al mar

me encontré con una mulata

que me mostraba su delantal,

me encontré con una mulata

que me mostraba su delantal.

Yo la miraba, yo la miraba y me sonreía

y al mismo tiempo, y al mismo tiempo yo le decía:

"sal mulatita, salte del mar,

que a mí me gusta que a mí me encanta

que a mí me gusta tu delantal,

que a mí me gusta que a mí me encanta

que a mí me gusta tu delantal".

Sus ojos eran azules

como las olas del mar de amor

y su citurita curvada

como la caña del pescador,

y su citurita curvada

como la caña del pescador,

Quiéreme niña, quiéreme niña, quiéreme siempre,

quiéreme tanto, quiéreme tanto como te quiero,

y a cambio de eso yo te daré

la caña dulce, la dulce caña,

la caña dulce y el buen café,

la caña dulce, la dulce caña,

la caña dulce y el buen café,

... y el buen café.

La Gavina

Oh! gavina voladora

que volteges sobre el mar.

i al pas del vent mar enfora

vas volant fins arribar

a la platja assolellada

platja de dolços records

on dia i nit hi fa estada

la nina dels meus amors.

Quan la vegis sola

prop la quieta onada

don-li la besada

que li envio més fervent.

Digues-li que sento

dolça melangia

i que en ella hi penso

en tot moment.

Oh! si igual que tu gavina

el mar pogués travessar

fins arribar a la platja

on tant dolç és recordar,

i veure la imatge bruna

en un suau despertar

de la nina que entre somnis

és tan grat d'acariciar.

Quan la vegis ...

La paloma

Cuando salí de la Habana válgame Dios
nadie supo mi partida, sino tu y yo.
Y una linda guachinanga que allá voló,
que se vino tras de mí que sí señor.

Si a tu ventana llega una paloma,
trátala con cariño que es mi persona.
Cuéntale tus amores bien de mi vida,
corónala de flores que es cosa mía.

¡Ay! Chinita que sí. ¡Ay! que dame tu amor,
¡Ay! que vente conmigo Chinita,
adonde vivo yo.

Tan lejos del amor tuyo no puedo estar
y de nuevo me dispongo a cruzar el mar.
Cubanita de mi vida quiero volver
y gozar eternamente de tu querer.

Palomita que avanzas entre las naves
cuéntale mis amores a quien tú sabes.
Dile que el mar de ausencia es un tormento
y que pensando en ella tan solo aliento.

¡Ay! Chinita que sí ...

Que sí, que sí, que no, que no,
que sí, que sí, que sí te quiero yo.

La Rosa del Port

Ja arriben les barques velles ja venen les traineres
ja vé la meva estimada Rosa del Port.
Avui és la festa del Carme la verge més marinera
i portarem a la barca roses d'amor

I si no vols venir amb mi empordanesa del cor
pensa que lluny de la cala el mon s'acaba per tu i jo.

La Rosa del Port quan surt a la mar
les blanques gavines la van voltejant.
Els braços alçats; Adéu criden tots
I jo que t'envio els petons... de dos en dos.

Quan tornin les orenetes quan vingui la primavera
veurem damunt de la prada les flors de Maig.
I tu tan engrescadora, cantarina i riallera.
Vindràs per sempre estimada al meu costat.
Vine, retorna i tindrem flors de ginesta al torrent
amorosits a la cala, caient la tarda el sol ponent.

La Rosa del Port ...

Mare vull ser pescador

A un poble de pescadors

entre el mar i la muntanya

una mare al seu fill

li inculcà que fora frare.

A dalt d'un vell monestir

un jove vestit de frare

tot contemplant el blau mar,

així a sa mare li parla:

"Mare vull ser pescador,

no m'ho privis, dolça mare,

ja sé amb quanta buidor

et deixà la mort del pare.

Mare vull ser pescador,

vull ser pescador i no frare

que soc fill de pescador

i malgrat el teu dolor

jo tinc les venes salades.

Mare vull fer-me a la mar,

mare vull fer-me a la mar

i que em besin les onades".

A un poble de pescadors

davant la verge del Carme

prega una mare amb fervor

veient la mar arrissada.

Prega que torni el seu fill

que marxà amb la mar en calma

i mentre resa plorant

en aquell precís instant

torna el fill i així li parla:

"Mare vull ser ...

Mariner de terra endins

Vaig conèixer un vell pastor que ses ovelles manava
cada jorn de sol a sol i amb la flauta acompanyat,
eixa tonada cantava, eixa tonada cantava:
Com serà el mar, serà blau i gran com diuen
serà veritat que de nit és com la plata?
Tothom que el veu, es queda ple d'enyorança
digue'm tu sol, que vens d'una altre contrada
has vist el mar? has vist el mar?

Tota la vida he viscut, aquí del pla a la Muntanya
i fer diners no he pogut per veure la costa llunyana
sé que hi ha un mediterrà que té l'encís de donzella
sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i venen al compàs de l'havanera
Però jo mai no he vist el mar...

Mi madre fue una mulata

Mi madre fue una mulata,
y mi padre un federal,
yo teniente de una fragata,
que va y que viene para ultramar.
Cada vez que me veo, rodeado de mar,
cojo mi guitarra y me pongo a cantar,
pregunto a mis penas, quien pudiera hallar
el rostro divino, que un pobre marino, no pudo alcanzar.

Mil veces busqué la suerte sobre la olas del mar,
mil veces quise la suerte y no la pude encontrar.

No llores mi vida, no llores mi amor,
mira que tus lágrimas, me causan dolor.
Si lloras la ausencia del bien que te amó,
llora vida mía, llora vida mía, también lloro yo.

Negro Abelardo

Negro Abelardo
era fino, altanero y gallardo como un bergantín,
Negro Abelardo,
sesteaba, mascaba tabaco y vivía feliz;
Negro Abelardo
siempre estaba tranquilo y risueño, dejándose amar....
trabajaba poquito y justito
negrito Abelardo no tenía dueño,
trabajaba poquito y justito
Abelardo negrito, Abelardo gentil.

Negro Abelardo....
...
Pero un día, negrito Abelardo,
llegó una negrita menuda y bonita;
la negrita menuda y bonita
al negrito Abelardo le hizo derretir.

Pobre Abelardo!
trabajar de sol a sol....
en la manigua por un poquito de amor....
pobre Abelardo....
trabajar y trabajar....
para que su negrita
descanse junto al palmar.

Ya no eres fino Negro Abelardo;
ya de tu barco, barco de siestas, no eres capitán....
Negro Abelardo es tu destino
ganar platita como un catalán....

Negro Abelardo....

Oreneta gentil

Oreneta gentil que volant sempre vas
el meu amor diràs que tan sol no puc viure tranquil.

Digues-li que vingui aviat, que l'espero amb anhel,
i que si triga gaire trobarà sols un ninot de gel.
I que si triga gaire trobarà sols un ninot de gel.

Si vens nineta jo et portaré a la mar
amb la barqueta a passejar i veuràs,
quanta delícia, quanta il·lusió,
junts la barqueta, el mar, tu i jo.

Ai! què blanca i què salada
és l'escuma de la mar
però més blanca és ta pell clara
i més salat el teu mirar.

No t'oblido jo mai quan navego
sempre en tu sempre en tu estic pensant
no festegis com fan les onades
que tal com venen se'n van.

Quan jo tenia pocs anys

Quan jo tenia pocs anys

el pare em duia a la barca

i em deia quan siguis gran

no et fiïs mai de la calma.

No et fiïs mai de la calma

que és mare del temporal.

Bufa mestral, bufa ben fort

hissem la vela i anem a port.

La mar semblava un mirall,

la lluna plena brillava,

la barca no feia un pas,

i jo vogant m'hi esforçava.

I jo vogant m'hi esforçava,

la barca no feia un pas.

Bufa mestral, bufa ben fort

hissem la vela i anem a port.

Quan a casa vaig arribar

la mare encara en plorava

i em deia ai! fillet meu,

fes-me un petó i una abraçada

quan a casa vaig arribar.

Bufa mestral, bufa ben fort

hissem la vela i anem a port.

Salió de Jamaica

Salió de Jamaica,
rumbo a Nueva York,
un barco velero,
un barco velero cargado de ron.

En medio del mar
el barco se hundió
la culpa la tuvo
el señor capitán que se emborrachó.

No siento el barco
no siento el barco que se perdió....
siento el piloto
siento el piloto y la tripulación.

Pobres marinos,
pobres pedazos de corazón....
que la mar brava
que la mar brava se los tragó.

Señor capitán
déjeme subir
a izar la bandera
del palo más alto de su bergantín.

Torrevieja

Es Torrevieja un espejo

donde Cuba se mira

y al verse suspira

y se siente feliz,

es donde se habla de amores

entre bellas canciones

que traen de Cuba

su alma y sentir.

Entre las olas tatuadas

vienen las habaneras

que son de La Habana

mensajes de amor,

es donde suaves caricias

a través de la brisa

besa la playa

con una canción.

Ay! Torrevieja divina.

Ay! Con tu cielo sin par.

Eres embrujo,

canto de amores

plácido ensueño

para el que busca

soñar junto al mar.

Vell pescador

Vell pescador que se’n va anar

a viure molt lluny del seu mar.

sentat al sol d’un vell carrer

cantava un vell vals mariner.

Tenia barca, tenia rems.

tenia molta força a les mans,

per anar a pescar amb il·lusió

i veure el sol sortir a l’horitzó.

I tot de cop se li acostà un infant.

Digues-me tu que hi has estat:

com és aquell el teu mar?

El mar és bo, el mar és brau,

el mar és calma i és temporal.

El mar és bo, el mar és brau,

el mar és calma i és temporal.

I si Déu vol, petit infant,

un jorn hi tornaré,

petjant la pols d’un vell camí,

sempre mirant a l’est.

Mirant el blau on vaig passar tants anys.

M’enyoraré o ploraré

o potser cantaré.

El mar és bo ...